El Departament de Cultura ha anunciat el desplegament del pla 'Arxius 2030', una estratègia per adaptar el sistema arxivístic i documental al canvi tecnològic.
Es tracta del primer pla d'arxius i gestió documental existent a Catalunya que rebrà, tal com ha explicat Sònia Hernández, la directora de Patrimoni Cultural, una dotació econòmica de 73,5 milions d'euros.
Hernández ha subratllat que el pla té un caràcter "molt plural", ja que ha estat sotmès a un procés participatiu i a una consulta pública, iniciats ara fa 6 anys. Entre les accions més destacades que es preveuen, hi ha la incorporació de la intel·ligència artificial, la modernització dels equipaments en clau sostenible o l'elaboració d'una nova llei d'arxius.
En concret, i tal com ha matisat Joaquim Borràs, subdirector general d’Arxius i Gestió Documental, en aquest procés hi han participat un total de 350 professionals del sector a través d’unes taules sobre diferents temes que es van organitzar arreu del territori.
“Volíem donar veu als arxivers i professionals per fer una autodiagnosi precisa del sector”, ha destacat el subdirector, que ha afegit que les seves valoracions van evidenciar que “hi ha un relleu generacional”, i que les funcions dins del sector “s’han diversificat i ampliat molt”.
Precisament per això, Hernández ha explicat que el Govern encarregarà l'execució del pla a un equip específic de sis persones. “Si volem donar aquesta passa endavant ens hem de dotar de recursos humans”, ha argumentat la directora, que ha ressaltat que aquesta dotació econòmica i de recursos “s’ha de traduir en un impuls constant i sostingut en el temps”. “Ha de ser una carrera de fons i a llarg termini”, ha afegit.
Entre les mesures més destacades del pla hi ha la digitalització del patrimoni. De fet, Hernández ha dit que ‘Arxius 2030’ ha de ser l’eina perquè “els arxius i els nous professionals es puguin adaptar a les noves tecnologies”. I ha posat d’exemple l’ús de la intel·ligència artificial per a la “lectura de documents antics” o l’ús de més documents electrònics.
El pla pretén elaborar directrius per poder incorporar els nous documents que sorgeixen dels canvis tecnològics, com els audiovisuals i sonors de les ràdios i televisions o els generats per les xarxes socials.
Ara bé, a part de l’aposta per la digitalització i l'impuls tecnològic, el pla inclou altres mesures, com la col·laboració amb universitats per l’impuls a la recerca i la formació acadèmica, la voluntat d’apropar l’arxivística al sector empresarial amb l’impuls d’un clúster o la modernització dels equipaments per adaptar-los al canvi climàtic i fer-los més sostenibles.
En total, per la primera fase de desplegament del pla, que comprèn el període entre 2023 i 2026, hi ha previstes 25 actuacions diferents que es vehicularan a través de 80 accions.
Així, Hernández ha assegurat que una altra de les accions clau del pla és l’elaboració d’una nova llei d’arxius i documents de Catalunya, ja que el marc legal actual “té unes lleis molt antigues” .
“La nova ha de tenir en compte els paradigmes nous, han passat 22 anys de l’elaboració de l’anterior i és oportú que es torni a plantejar”. ha asseverat. En aquest sentit, Hernández ha dit que l’elaboració d’aquesta llei “avançarà en paral·lel” amb la llei de Patrimoni Cultural.
