En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

La nova edició de l'Enquesta de Seguretat Pública de Catalunya (ESPC) constata un augment de cinc punts respecte el 2020 dels catalans que diuen haver patit algun tipus de delicte al 2022, incloses les estafes.

Per àmbits, les estafes són els fets delictius més habituals, ja que el 17,6% dels enquestats asseguren haver-ne patit almenys una durant l’últim any. El percentatge ha crescut gairebé 4 punts, ja que el 2020 era del 13,8%.

El segon tipus de delicte amb més afectats són els robatoris personals (8,7%); els relacionats amb el vehicle (6,7%); les agressions físiques o amenaces (4,8%); els domicilis (3%); els negocis (1,2%) i les segones residències (0,8%).

En comparació amb el 2020, tots els delictes han pujat unes dècimes, excepte els fets relacionats amb segones residències, que han disminuït 0,2 punts, i els relacionats amb el patrimoni o les agressions, que han crescut quasi un punt i quasi dos punts respectivament.

El 33,9% dels fets registrats han estat en l’àmbit dels enganys, fraus i estafes, 1,4 punts més que el 2020. D’aquests, el 32,2% són càrrecs indeguts a la targeta; el 31,4% són enganys en la compra d’un producte o servei; el 9,5% falsificacions o usos de dades personals; el 8,8% han estat provocats per virus als dispositius electrònics; el 6,3% per l’accés a l’ordinador o comptes personals, i el 2,4% per divulgació d’informació sensible.

El 69% dels fets d’aquest àmbit van ser comesos online, el 14,6% presencialment i el 14,4% per telèfon. Només el 40% dels afectats diuen haver recuperat, totalment o parcialment, l’import estafat.

"Hi ha hagut un increment molt notable de les estafes i els enganys vinculats a la ciberdeliqüència", ha apuntat el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, que ha afegit que aquesta mena de fets poden anar des d’un hackeig d’un compte a una xarxa social a estafes de "grans dimensions".

Elena ha manifestat que reduir al màxim les estafes a Internet és una de les prioritats del cos de Mossos d’Esquadra. "Posarem l’accent, els mitjans i els recursos per acabar amb la ciberdelinqüència", ha sentenciat.

En gairebé tots els tipus de delictes hi ha danys per a la víctima. Només en el cas dels robatoris en vehicles, negocis o domicilis hi ha delictes que no provoquen destrosses. Concretament en l’àmbit dels vehicles, gairebé la meitat dels fets són destrosses d’accessoris (46,1%), seguits de robatoris d’accessoris (20,9%) i robatoris d’objectes de l’interior (18,2%). Només un 9,9% són intents de robatori i un 4,9% robatoris del vehicles.

L’àmbit de les persones representa l’11,2% del total de fets registrats, dels quals el 60,1% dels fets són amenaces i intimidacions; el 33,3%, agressions físiques, i el 17,7%, intents d’agressions físiques. D’aquests fets, el 85,3% no provoquen lesions a qui les pateix; el 8,9% requereixen intervenció mèdica, i el 4,1% no en requereixen.

Segons l’estudi, en el 78,8% d’aquests tipus de delicte l’agressor és un home o diversos homes. El 45% de les agressions van ser dutes a terme per una persona coneguda: el 38,5% per persones de l’entorn, el 27,4% per companys de feina o estudis, i el 25,7% per parelles, exparelles o familiars. El 12,7% de les agressions o amenaces van tenir un caràcter sexual. L’informe apunta que el 94% les han patit dones i el 6%, homes.

En aquest sentit, la cap del Gabinet de Seguretat i Polítiques Transversals, Alba Alfageme, ha assenyalat que hi ha molta feina a fer perquè les dones se sentin segures a l’espai públic. Ha explicat que les enquestes han demostrat que elles sovint eviten tornar soles a casa de matinada, gaudir d’espectacles a partir de certes hores de la nit, utilitzar el transport públic o passar per determinats barris que consideren menys segurs. "Els trajectes que fan les dones durant el dia són molt diferents als que fan durant la nit", ha denunciat.

En la mateixa línia, el conseller Elena ha dit que les dades dels agressors mostren un clar biaix de gènere i ha expressat que cal "feminitzar" l’espai públic perquè tothom s'hi senti segur. "Aquestes situació és intolerable", ha sentenciat.

Pel que fa a sexes, els homes són els que pateixen més fets delictius en tots els àmbits a excepció de domicilis, persones i patrimoni. Per franges d’edat, els joves de 16 a 25 anys pateixen més agressions i robatoris. Els ancians de més de 65 anys són els que menys delictes pateixen en general. El motiu d’aquesta darrera dada, ha indicat Alfageme, és que és la franja d’edat que menys s’exposa a les xarxes socials i que més evita les situacions de perill. El grup d’edat d’entre 26 i 44 anys és el que presenta una tendència més a l’alça des del 2017.

L’estudi apunta que les persones que declaren arribar “molt malament” a final de mes des d’un punt de vista econòmic presenten un percentatge de victimització significativament més elevat que la mitjana, un 43,2% en una mitjana de 32,4%. També se situa per sobre de la mitjana (38,3%) el subgrup de persones que afirma arribar “malament” a final de mes. Les persones menys afectades són les que arriben a final de mes de forma normal, amb un 27% de victimització.

L’enquesta indica que només el 25,2% dels fets considerats delictius són denunciats, un 1,8% menys que el 2020. Els més denunciats són els relacionats amb segones residències (53,7%), els domicilis (39,2%), els negocis (37,2%), el vehicles (31,1%), les persones (29%), els robatoris personals (28,3%) i les estafes (19,1%).

Per edats, el 63,7% dels joves consideren que els fets patits són de caràcter delictiu. A mesura que avança l’edat, el percentatge augmenta fins a arribar al 76,3% pels majors de 65 anys. En aquest sentit, entre els motius al·legats per no presentar denúncia, destaquen els que creuen que la policia pot fer-hi poca cosa, que són el 50% dels enquestats, els que veuen complicat presentar la denúncia, que són un altre 50%, i els que veuen el delicte poc important, un altre 50%. Un 31% confia poc en la justícia, un 23% confia poc en la policia, i un 10% té por.

El nivell de seguretat percebut al municipi on viu cada enquestat se situa en 6,6 punts sobre 10, dues dècimes menys que el 2020 i 0,6 punts menys que el 2017. Alfageme ha apuntat que malgrat la baixada el nivell de seguretat és "prou bo". De fet, ha indicat que el més important és que la percepció es mantingui entre per sobre del 6,5, que la mitjana des del 1999.

No s’aprecien diferències significatives entre homes i dones, ni entre grups d’edat. El 66% dels enquestats, un 78% d’homes i un 55% de dones, declara que mai o quasi mai han deixat de fer coses per por a ser víctima d’un delicte. El 15% de la població deixa sovint o força vegades de fer coses per por.

La cap del Gabinet de Seguretat i Polítiques Transversals ha dit que l’objectiu de cara a una nova edició és discernir entre la percepció de seguretat a l’àmbit rural i l’àmbit urbà.

La mostra de l’ESCP ha puntuat amb un 7,5 punts sobre 10 el cos de Mossos d’Esquadra, 2 dècimes més que fa dos anys, i amb un 7 les Policies Locals. "Aquesta és una molt bona dada", ha subratllat el conseller, que ha dit que és la segona millor de la història des que es va començar a fer l’enquesta l’any 1999.

Els joves posen una nota més baixa als cossos policials que la gent gran. Preguntats sobre què caldria que la policia millorés, el 28% dels enquestats creuen que el tracte i l’actitud amb la ciutadania, el 18% l’acompliment de les seves funcions, i un altre 18% la prestació de serveis.

Vota el número 1

Pel 8 de març

COL·LABORADORS