En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

Un exemple de mineral del grup dels feldespats, que és el que s'utilitzarà per a la nova tecnologia. / Foto: Maria Pratdesaba (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

El nou sistema té com a objectiu adaptar-se a la sequera i reduir el consum d'aigua i energia. Ha estat provat amb èxit en laboratori i es traslladarà ara a l'estació d'esquí de La Molina durant aquesta temporada d'hivern.

Així ho ha explicat el president de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), Toni Segarra, que ha detallat que la tecnologia simula el procés de mineralització natural de l'aigua i que permetrà crear neu amb "menys temps, aigua i energia".

El projecte, que s'anomena 'Laboratori de la Neu', entrarà en una fase de prova que durarà 3 anys.

‘Laboratori de la Neu’ és una iniciativa conjunta entre l’Institut de Ciència de materials de Barcelona del Consell Superior d’Investigació Científica (ICMAB-CSIC), FGC i l’empresa TechnoAlpin, que ha comptat amb la col·laboració i el suport financer dels fons Next Generation EU.

“És un sistema pioner a nivell mundial, que combina la transferència del coneixement del món teòric al pràctic a través de la col·laboració público-privada”, ha celebrat Segarra.

La tecnologia s’emmiralla en el procés natural de mineralització de l’aigua, però, a diferència dels sistemes aplicats fins ara, també utilitza partícules en suspensió, com les que provenen de la sal del mar, el pol·len o els minerals, i sobre les quals es condensa l’aigua per donar lloc a núvols i nevades. Els sistemes utilitzats actualment utilitzen exclusivament aigua com a matèria primera per a crear neu, i no aquestes partícules.

En concret, la tecnologia farà servir minerals del grup dels feldespats, que, segons ha explicat el científic del CSIC, Albert Verdaguer, “són abundants en el territori i no alteren químicament la composició de l’aigua”, ja que interactuen amb els núvols i indueixen la precipitació. “És un producte molt barat i fins i tot residual, que gairebé no es fa servir”, ha reiterat el científic.

D’altra banda, el director de FGC Turisme, Toni Sanmartí, ha insistit que en la producció de neu artificial no es consumeix aigua, sinó que s’utilitza l’existent per “canviar-la d’estat i passar-la de líquida a sòlida”, tal com passa en el seu cicle natural. I ha matisat que tampoc té cap impacte sobre rius i llacs, perquè l’aigua que surt pels innovadors és la que prèviament s’havia emmagatzemat, sobretot durant la primavera o la tardor, en les bases de les estacions.

“L’aigua no la consumim, l’utilitzem, i fem anàlisis cada any a l’entrada i la sortida que indiquen que no modifiquem l’aigua, el que sí que consumim és energia, però és verda i solar”, ha argumentat el director, que també ha subratllat que el volum d’aigua total que es consumeix a les estacions d’esquí d’FGC en tot un any és equivalent al que “gasta Barcelona en un dia”. Per això, ha defensat el sector i ha dit que, encara que ho sembli, “no és un gran consumidor d’aigua”.

Pel que fa a les possibles restriccions que el Govern preveu aplicar per afrontar la sequera, Segarra ha assenyalat que no afectaran la tecnologia, ja que “no fa ús d’aigua de boca ni afecta les necessitats d’aigua local”.

Ara el sistema passarà a una nova fase i es provarà en zones tancades al públic de les pistes d’esquí, primer a la Molina, però amb la previsió que durant l’any següent es pugui implementar també a Boí Taüll, fins a arribar a totes les pistes d’FGC. Durant aquest període, i segons ha explicat Verdaguer, no només s’analitzarà la viabilitat del sistema en termes energètics, sinó també en els “econòmics i mediambientals”, segons ha subratllat el científic.

A més, ha afegit que els resultats serviran per “entendre millor com funcionen els núvols”, que és un “dels grans models climàtics”. “Poden predir bé la temperatura, però no com evoluciona la pluviometria, ja que depèn de la interferència de moltes partícules”, ha dit el científic.

Vota el número 1

Pel 8 de març

COL·LABORADORS