Males perspectives pels boscos del massís de les Gavarres que s’estén al llarg del Baix Empordà i el Gironès.
La forta sequera ha fet que hi hagi una gran quantitat d'arbres morts que s'han convertit en un problema, ja que no s'han talat i poden suposar un inconvenient important en cas que es declari un incendi forestal a la zona.
Els propietaris dels boscos demanen que es faci una actuació ràpida i es talin el major nombre d'exemplars possible, per tal de netejar el massís. La gerent de l'Associació Forestal Gavarres-Ardenya, Sandra Torras, explica que bàsicament s'han trobat pins i alzines mortes per la sequera i lamenta que la mortalitat seguirà creixent si no plou.
A més de treure els que no tenen possibilitat de viure, però, els propietaris forestals creuen que cal anar una mica més enllà i tallar arbres que estiguin sans o que comencin a presentar símptomes de falta d'aigua.
L'objectiu és que la poca que caigui a les Gavarres la puguin aprofitar al màxim els que quedin drets. Cal tenir en compte que es tracta d'un massís molt poblat i d'una gran extensió que abarca dues comarques i més d'una vintena de municipis del Baix Empordà i el Gironès.
Des de l'associació assenyalen que el decret d'emergència per sequera "no els afecta" de manera directa al bosc. "El que necessitem és que ens donin recursos per poder talar els arbres que es moren. Això com a mesura d'urgència", concreta Torras.
El passat 18 de gener, Acció Climàtica va anunciar que faria accions estratègiques per tal de reduir el sotabosc i la massa forestal en punts concrets de les Gavarres. L'objectiu, explicava el Govern, és fer més fàcil la feina als Bombers, en cas que es declari un foc. El problema és que aquest massís gironí té una "continuïtat de combustible" molt gran i, precisament això, és el que denuncien els propietaris. A la pràctica significa que el sotabosc és prou frondós com per connectar amb les copes arbres. A través de diverses actuacions "específiques" es vol reduir la massa forestal davant del que des del Govern qualifiquen com la "pitjor campanya forestal si no plou".
El despoblament i l’abandonament progressiu de les activitats primàries a l’interior del massís, sobretot a partir de la meitat del segle XX, ha comportat la desaparició d’espais oberts i l’acumulació de combustible especialment a l’estrat arbustiu.
Paral·lelament, els nous usos lligats al lleure han fet augmentar espectacularment la freqüentació del massís. Les condicions, doncs, són favorables al desenvolupament de grans incendis forestals.
