Montse Barderi va rebre ahir dimarts el 52è premi Prudenci Bertrana per la novel·la 'La memòria de l'aigua'.
Barderi explica la història de tres dones (àvia, mare i filla) de classe humil i totes les injustícies que els toca viure pel fet de ser dones. D'aquesta manera, Barderi ha aclarit que a 'La memòria de l'aigua' es parlarà de "maltractaments, la pèrdua d'una mare, el poder salvador de la literatura, la solitud i el perdó".
Per l'escriptora, aquesta obra és una oportunitat d'explicar tot el que havien de patir les "dones que treballaven a la fàbrica i després havien d'anar a netejar escales" per complementar el seu sou i ha reivindicat la importància de fer-ho "amb la seva pròpia veu".
De fet, Montse Barderi ha lamentat que les poques obres que expliquen "les misèries" que havien de viure les dones des de finals del segle XIX sempre havien estat escrites per dones "benestants" que intentaven imaginar-se com era la seva situació. "Les dones de classe humil no hem pogut explicar la nostra història", ha lamentat Barderi.
L'obra transcorre entre dues poblacions fictícies. Una és Bladrà, que l'autora ha volgut inspirar-se en Sabadell però "sense donar dades, ni respectar cronologies" i l'altra és Bellparatge. De fet, en la segona és on va néixer Clemència, l'àvia de la família que acompanyarà a la seva filla Rosalia en tot el procés d'industrialització i a la Núria, la néta, en la lluita per la llibertat i la formació de les dones.
Montse Barderi és escriptora, periodista i filòsofa i esta especialitzada en estudis de gènere. Ella mateixa ha afirmat que porta "30 anys sent feminista" i fins fa ben poc la titllaven de ser "la radical i la que desentonava" per les seves reivindicacions en favor de les dones. Ara, celebra el canvi de mentalitat en la societat.
El premi Prudenci Bertrana està dotat amb 30.000 euros i el llibre ja estarà a la venda aquest dimecres a les llibreries. Aquest és el primer any que s'ha optat per publicar el llibre l'endemà de l'entrega dels premis, per tal de no fer esperar tant als lectors.
El catedràtic de grec i llatí Ramon Cardona ha guanyat el premi Miquel de Palol de poesia amb l'obra 'Tocat i enfonsat'. El poeta ha detallat que el poemari va sorgir arran d'unes excavacions arqueològiques que va començar en solitari en un jaciment iber del Penedès. Allà va descobrir "la solitud del bosc" i va començar a composar diferents versos que han derivat en aquest poemari.
Cardona ha explicat que aquesta última obra es divideix en tres parts. D'una banda hi ha poemes centrats en els "paisatges d'obaga" i que els relaciona amb la infantesa. Posteriorment parla de "carenes" de la muntanya, que simbolitzen "el lloc on s'arrisca més", ja sigui en l'amor o en les guerres, perquè el terreny a avegades et porta a prendre passos en fals. Per últim, Cardona es centra en "les solanes" que les defineix com "un espai més tranquil, d'observació" que és cap a on et porta l'edat.
Ramon Cardona ha explicat que aquest no és el primer poemari que neix arran de les seves excavacions. Té tres altres publicacions poètiques pròpies, però també ha participat en altres volums col·lectius. A més, ha rebut diversos reconeixements de poesia la llarg de la seva trajectòria. Amb 'Tocat i enfonsat', Cardona publica la seva quarta obra poètica gràcies al 42è premi Miquel de Palol, que també està dotat amb 2.500 euros.
El 40è premi Carles Rahola d'assaig ha estat per Ferran Sáez i el seu dietari 'La vida aèria'. Segons el filòsof, aquesta obra recull diversos pensaments d'entre el 2016 i el 2018. Tot i ser un dietari, Sáez ha explicat que "a vegades hi he posat la data i a vegades no". A més, per garantir la vigència de l'obra ha evitat parlar de les notícies que passaven en aquest temps. "Més enllà de l'actualitat, hi ha la realitat", ha afegit el guanyador del premi Carles Rahola d'assaig.
Sáez ha matisat que el nom del seu llibre "té a veure amb l'aire per la sensació d'estar flotant en un lloc que no té relació amb el món", ja que el filòsof ha afirmat que es manté allunyat de totes les xarxes socials possibles. A més, els instruments musicals han marcat bona part de les seves obres ja que "cada una d'elles té una banda sonora". En aquest cas, 'La vida aèria' està relacionada amb els instruments de vent perquè "mentre escrivia el dietari" va composar un tema per a flautes. Per això també ha volgut incloure el vent dins del títol de l'assaig.
Al llarg de les 349 pàgines que té el dietari Sáez explica "el món tal com em sembla a mi". El guanyador del Carles Rahola ha afirmat que tenia ganes de "tornar a l'assaig" i per això ha apostat per escriure 'La vida aèria'. El premi Carles Rahola d'assaig està dotat amb 6.000 euros, a part de la publicació de l'obra.
Lluís Prats ha guanyat el premi Ramon Muntaner de literatura juvenil amb la novel·la 'Kambirí'. Es tracta d'un llibre centrat en la crisi de refugiats que viu el mediterrani. En aquest cas, Prats ha volgut enfocar el conflicte des d'una vessant més "positiva". La història parla d'una nena que arriba òrfena a Lampedusa (Itàlia) i un dels metges que atén als immigrants decideix adoptar-la "de forma coral amb altres persones que hi ha a l'illa".
Prats ha detallat que l'obra està dirigida a nens d'entre 9 i 10 anys i vol explicar que "les bones persones ajuden a les bones persones" a partir d'un "to esperançador". El guanyador ha explicat que aquesta novel·la està "inspirada en un fet real" quan "una nena de tres mesos" va arribar al port de Lampedusa sense els seus pares, que havien mort en el trajecte. El metge que la va atendre "la volia adoptar" i va iniciar els tràmits, però no va poder per ser massa gran.
L'autor ha deixat clar que el metge que apareix en la seva novel·la és un "personatge fictici" però que es basa en aquest testimoni real. Per escriure la novel·la, Prats s'ha posat en contacte amb el professional sanitari amb qui es va inspirar per demanar-li que li expliquès la seva història i també la feina que havia fet atenent als refugiats.
Lluís Prats és un escriptor polifacètic que compta amb diverses obres al mercat i nombrosos premis literaris d'arreu del món. Aquest 2019 s'ha emportat el 34è premi Ramon Muntaner de literatura juvenil, un premi que està dotat amb 6.000 euros.
El grup de música urbana Lildami s'ha emportat el 25è premi Cerverí a la millor lletra de cançó per 'Sempre és estiu'. Segons el líder de la banda, aquest tema parla de "la felicitat quan tot és bonic". De fet, el cantant ha afegit que tot i que es presentin amb "una estètica dura", la seva música "es basa en la al·legoria de les coses i els petits detalls que ens fan feliços".
A més, la banda ha aprofitat per recordar que els gèneres de rap i trap s'han convertit en "la manera de fer arribar la poesia als joves". En aquest sentit, Lildami creu haver "recuperat l'essència de la literatura costumista" i actualitzar-la per als nous públics.
El premi Cerverí a la millor lletra de cançó està organitzat per la Fundació Prudenci Bertrana i Catalunya Ràdio i en les últimes edicions també hi col·laboren el portal Vilaweb i la revista Enderrock.
Pel que fa a la 19a edició del premi Lletra, que premia iniciatives i experiències didàctiques literàries, s'han premiat els projectes Blue Deep Rhapsody i Booktrailers.
En la categoria de millor iniciativa digital amb l'objectiu de promoure la lectura, Blue Deep Rhapsody s'ha emportat el premi. Es tracta d'un espectacle que es va fer al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCB) en què es feia combat entre un poeta i una màquina que composa sonets. En l'experiment, que va guanyar el poeta humà, es volia plantejar el debat de l'autoria d'una composició quan l'ha fet una màquina.
Per altra banda, Booktrailers ha guanyat el premi Lletra en la categoria de millor experiència didàctica d'ensenyament de literatura. És una activitat engegada per Raquel Casas, una professora de l'institut de Vilanova i la Geltrú. En aquest cas, els alumnes d'ESO han de realitzar un vídeo d'uns dos minuts de durada que esdevingui un tràiler d'un llibre que han llegit al llarg del curs. Cada categoria del premi Lletra està dotada amb 2.000€.
La gala d'entrega dels Premis Literaris de Girona es va realitzar ahir dimarts al vespre a l'Auditori de Girona.
