El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) lliura aquest dimecres l'Informe anual sobre l'estat de la cultura a la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, i a la Consellera de Cultura, Natàlia Garriga.
Un informe que incorpora tres nous apartats: un de ressenya de les polítiques culturals del Parlament, el Govern i el Departament de Cultura; un sobre l’impacte de la covid-19 en els sectors culturals a partir d’una enquesta als seus principals agents, i un tercer de conclusions, en què es fa una revisió crítica de les qüestions més rellevants de present de cara al futur més immediat.
Pel que fa a l'aproximació a l’afectació de la crisi de la covid-19 en els sectors artístics i culturals, el CoNCA beu de dues fonts. D’una banda, durant el darrer trimestre del 2020, el Departament de Cultura (Gabinet Tècnic i ICEC) i el CoNCA van realitzar un estudi en què s’analitzava l’impacte econòmic de la pandèmia en els sectors culturals.
Aquest treball tècnic xifrava en un 24% les pèrdues d’ingressos del conjunt dels sectors culturals catalans durant el 2020 (dels 4.475 milions d’euros facturats el 2019 es va passar a 3.387 milions d’euros el 2020), amb afectació desigual en funció del subsector (-72% de facturació a les arts escèniques, només -15% a l'audiovisual i els videojocs, per exemple).
De l'altra, l'Informe incorpora les impressions més recents sobre l'afectació i perspectives de futur del propi sector, extretes de dos qüestionaris: un quantitatiu, en el qual han participat 528 organitzacions i 656 persones treballadores de la cultura, i un segon qualitatiu, que ha comptat amb 32 associacions representatives, 11 experts culturals i 9 directors d’equipaments culturals.
D'aquestes respostes s'extreu que el 60% de les organitzacions indiquen que un cop finalitzat el confinament, la recuperació de l’activitat només va ser parcial, mentre que un 13% no han reprès l’activitat o, directament, han tancat. La previsió per a l’any 2021 segueix la tendència: el 44% de les organitzacions preveuen una recuperació lenta i el 34% entreveuen fortes afectacions o, directament, el cessament de les activitats.
L’esperança, segons l'informe, està posada en que durant el segon semestre de l’any es doni un retorn progressiu de l’activitat gràcies a la recuperació dels aforaments i al retorn de l’activitat en espais públics. En qualsevol cas, l’any 2021 servirà, com a molt, per mantenir les estructures en funcionament, i la recuperació s'espera més aviat pel 2022, segons els enquestats.
El teixit laboral també s’ha vist fortament afectat. Un 20% de les persones treballadores de la cultura s’han quedat sense feina a causa de la pandèmia, mentre un 10% han estat o continuen estant en ERTO i un 42 % han vist com se’ls reduïa la feina degut a la pandèmia.
L’aturada de l’activitat també ha afectat els creadors que, malgrat haver pogut continuar amb la seva activitat, han vist com es demoraven les presentacions de les seves obres, els llançament dels seus llibres, l’estrena de les seves propostes escèniques o audiovisuals o el llançament dels seus nous àlbums.
En aquesta enquesta als sectors culturals, la puntuació obtinguda per les administracions públiques en la seva acció per fer front als efectes de la covid-19 ha estat un 1,8 en una escala entre 0 i 5. Segons recull l'Informe la percepció general és que les administracions han treballat amb improvisació, descoordinació i amb pocs recursos aportats en comparació amb la magnitud de la pandèmia.
Amb tot, es valora molt positivament la proximitat que la Conselleria de Cultura ha mostrat amb els sectors culturals durant la crisi de la covid-19, per tal de planificar línies de treball futur estables i amb objectius concrets. Del Ministeri de Cultura hi ha una percepció generalitzada que ha destinat pocs recursos al rescat dels sectors i que han arribat tard, i pel que fa a les administracions locals, hi ha queixes d’haver estat poc al costat dels agents culturals i de ser porucs davant la presa de decisions.
El CoNCA proposa al seu informe un seguit de mesures d’actuació, començant per un acord nacional per la cultura que estableixi "normes clares i comprensibles" que aportin seguretat a les decisions que han de prendre els múltiples agents dels sectors culturals; també un pla d’estímul de la demanda i una intervenció "d’urgència" per mantenir l’estructura cultural existent. Com reclama el propi sector, el CoNCA també demana un acord entre administracions que aclareixi "qui és responsable de què, i com cooperen per no deixar buits ni fer solapacions" en les seves actuacions.
L’Informe recull en el seu epíleg altres temes que abans de l’inici de la pandèmia centraven l’atenció de la política cultural. Entre els més urgents es troba l’impuls legislatiu en els àmbits de la protecció del patrimoni cultural català, la cultura popular i l’associacionisme (amb lleis que daten del 1993), la nova Llei de museus proposada en el Pla de Museus 2030 i la Llei del cinema, "que ha quedat obsoleta". Cal desenvolupar també el contingut de la declaració de la cultura com a bé essencial, promulgada el 2020, resol l'entitat.
També es fa referència al Cens d’artistes i el dels professionals vinculats a la cultura, impulsat a finals del 2020 pel CoNCA i el Departament de Cultura, com a eina per identificar els límits de la creació cultural i quantificar les persones que viuen del seu treball creatiu.
Finalment, el CoNCA fa memòria al Govern sobre el compromís adquirit recentment en acord de Govern (a instàncies del Parlament) d’elevar un 2% el total del pressupost de la Generalitat destinat a la cultura en un període màxim de quatre anys.
