La família dels Premis Literaris de Girona s'amplia amb el guardó Aurora Bertrana, que reconeix la traducció en català d'obra literària ja publicada.
Escriptora, músic, viatgera, periodista, política... Aurora Bertrana (Girona, 1892 – Berga, 1974) encarna els valors de la modernitat però també l'aturada tràgica que va suposar la Guerra Civil. "La seva vocació literària es va despertar quan era ben petita, i la va seguir tenaçment al llarg de la seva vida", n'ha destacat Vilallonga.
De jove, va començar a escriure articles a revistes i diaris de Catalunya des de Suïssa (on es guanyava la vida com a violoncel·lista). Va viure tres anys a la Polinèsia, d'on van sortir els reculls de narracions 'Paradisos oceànics' (1930) o 'Peikea, princesa caníbal' (1934). Obres obertament modernes no només pel gènere sinó també per la temàtica, i on també s'emmarca 'El Marroc sensual i fanàtic' (1936).
El seu compromís social i polític la va portar a exiliar-se a Suïssa l'any 1938, on va passar-hi una dècada de dificultats i estretors. Després de tornar a Catalunya, va publicar 'Tres presoners' (1957) i 'Entre dos silencis' (1958), dues novel·les sobre la guerra a Europa, a les quals va seguir 'Vent de grop' (1967), que es va adaptar al cinema.
La seva darrera gran obra són els dos volums de les seves 'Memòries', publicats els anys 1973 i 1975 (aquest darrer, pòstumament). Amb el seu pare, Prudenci Bertrana, va escriure la novel·la 'L'illa perduda' el 1935. El seu fons documental i bibliogràfic es conserva a la biblioteca de la Universitat de Girona.
Ara, el seu nom s'ha afegit a la llista de guardons que formen part dels Premis Literaris de Girona. "Era just i necessari que el primer que vol honorar una escriptora es dediqui a Aurora Bertrana", n'ha destacat la presidenta de la Fundació. "Com a homenatge a una escriptora potent avançada al seu temps i a una dona lluitadora; i justament, quan aquest 2022 es compleixen 130 anys del seu naixement", ha afegit Vilallonga.
En paral·lel, la Fundació també reconeix la tasca d'Aurora Bertrana com a impulsora "i puntal" dels Premis Literaris de Girona. Ella va ser una de les que va donar suport a la primera edició del Prudenci Bertrana de novel·la l'any 1968, a partir del qual anirien sumant-s'hi la resta de guardons. I no només això. Sinó que també va formar-ne part del primer jurat, i del dels anys successius, fins al 1973.
Ara al llistat dels premis de novel·la, poesia, assaig, literatura juvenil, poesia, lletra de cançó i millor projecte digital, el guardó que porta el nom de l'escriptora reconeix la traducció en català d'obres literàries. "A partir d'aquest any, els Bertrana seran més Bertrana que mai", ha subratllat la presidenta de la Fundació.
Al Premi Aurora Bertrana hi opten totes aquelles traduccions que s'hagin editat durant el darrer any, amb independència del gènere. A més, a diferència de la resta de premis, en aquest cas és el mateix jurat qui l'escull (és a dir, no cal presentar-s'hi).
Per a aquesta primera edició, ha concretat Mariàngela Vilallonga, el llistat ja fa "feredat", perquè agrupa més de 700 títols. El veredicte es donarà a conèixer el dia 20 de setembre, durant la festa de proclamació dels Premis Literaris.
Mariàngela Vilallonga ha volgut posar en relleu que, amb l'Aurora Bertrana, la Fundació vol reconèixer i posar en valor la feina dels traductors, "que transmeten la veu dels escriptors sense perdre la pròpia" i que, fins fa poc, no van aconseguir que el seu nom també figurés a les portades.
"La tradició de traduir en català obres escrites en altres llengües ve de lluny, es remunta ja al segle XV, i ha permès enriquir la nostra llengua i eixamplar el nostre entorn", ha afirmat la presidenta.
Coincidint amb la presentació del nou premi, la Fundació Prudenci Bertrana també ha explicat novetats de l'edició d'enguany. L'Aurora Bertrana de traducció està dotat amb 6.000 euros, i s'equipara així al Carles Rahola d'assaig i al Ramon Muntaner de literatura juvenil.
Però a més, també ho fa amb el Miquel de Palol de Poesia. Perquè la incorporació de nous patrons (la Fundació Valvi i la Diputació de Girona) ha permès incrementar la dotació d'aquest premi, i passar-lo dels 2.400€ als 6.000€. "Segons els clàssics, els poetes eren els intèrprets dels déus; la poesia, per tant, és fonamental per a la llengua, i calia apujar la dotació del guardó", ha dit Vilallonga.
Més novetats. Aquest any, el premi Lletra al millor projecte digital per a la lectura i la literatura catalana s'articula al voltant del repte: 'Com podem fer que la lectura i/o la literatura ajudin a millorar la salut de les persones?'.
I de bracet amb la Universitat de Girona, la Fundació també impulsa un estudi de geografia literària centrat amb Carles Rahola i Miquel de Palol per incorporar-los al Mapa Literari Català d'Espais Escrits. Una aplicació que permet consultar un mapamundi amb textos de la literatura catalana associats, i de la qual la resta d'autors que formen part de la família dels Premis Literaris -a excepció de Cerverí- ja en formen part.
Durant la presentació, el vicealcalde i regidor de Cultura, Quim Ayats, ha destacat que els Premis Literaris són uns guardons "necessaris" per mantenir viu el català. El vicepresident de la Diputació de Girona, Albert Piñeira, ha posat en relleu que són uns premis "de país" i ha recordat que, més que mai, arran de la pandèmia, la literatura ha estat "refugi i aliment de l'anima".
I el director dels serveis territorials de Cultura, Josep Calatayud, ha fet incís en què el nou Premi Aurora Bertrana contribueix a "la internacionalització", perquè reconeix "la feina ingent" dels traductors per acostar la literatura estrangera a Catalunya.
