En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

Resta d'una casa romana del segle I dC amb una sitja a l'interior que s'ha trobat amb la campanya d'excavació als Padrets de Blanes. / Foto: Aleix Freixas (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Malgrat que hi havia múltiples referències de l'existència d'una ciutat romana a Blanes, fins ara no s'havia excavat.

De fet, l'alcalde del municipi, Àngel Canosa, assegura que era "l'última ciutat romana de Catalunya per descobrir".

Els anys 70 es van trobar les restes d'una casa a la zona dels Padrets. Però des d'aquella primera intervenció han passat 50 anys i no s'havia fet res més en els 10.000 m2 que es calcula que ocupa aquest jaciment romà.

El 2019, l'Ajuntament de Blanes va apostar per recuperar aquest patrimoni inexplorat i va fer-ne una primera prospecció per veure l'abast del jaciment. La pandèmia però va estroncar la campanya d'excavació. Ara, dos anys després de l'inici de la crisi sanitària, el consistori ha reprès el projecte i a mitjans de març es va començar a excavar aquest jaciment.

De moment, els arqueòlegs han trobat dues illes de cases del segle I dC. Aquestes illes estan situades al voltant d'un carrer que va de nord a sud i també hi ha una segona via que creua el jaciment d'est a oest. Les dues illes de cases responen al model d'urbanisme romà, segons detalla l'arqueòleg Joan Llinàs.

A banda d'aquestes edificacions, les excavacions han permès recuperar moltes peces de ceràmica. Llinàs ha detallat que són objectes quotidians que "donen molta informació sobre la vida" que hi havia a la ciutat. A través d'aquestes restes de ceràmica es pot estudiar els estris que tenien per cuinar, per emmagatzemar productes o també hi ha restes òssies que permeten analitzar què menjaven.

En el cas de la ciutat romana de Blanes s'han trobat molts fragments d'àmfores, una cosa lògica ja que es feien servir per emmagatzemar els productes que es comercialitzaven per via marítima. També han trobat fragments de ceràmica "importada" d'Itàlia. Aquestes peces tenen la firma de l'artesà que les feia i en un dels casos també s'ha trobar que el propietari havia marcat el seu nom a la peça, perquè tothom sabés que era seu.

En la campanya d'excavació s'han recuperat eines de metall i objectes de vidre que ara s'estudiaran en el laboratori per obtenir-ne més informació. A més, els arqueòlegs han trobat el peu d'una columna de pedra i una edificació amb una sitja a l'interior. Algunes hipòtesis apunten que alguns d'aquests edificis s'utilitzarien com a tavernes.

Joan Llinàs ha destacat que el jaciment dels Padrets està "notablement ben conservat", en part perquè és una zona on no s'hi ha construït mai. En algunes zones hi ha més erosió del terreny perquè la finca havia tingut usos agrícoles i s'hi havien fet feixes. Això ha "malmès" una part de les edificacions. També l'ajardinament que hi va fer una antiga escola va degradar part del jaciment. Malgrat tot, la resta de sectors estan ben conservats.

Ara, els arqueòlegs ja projecte futures campanyes d'excavació per descobrir nous sectors de la part alta de la ciutat romana de Blanes. De fet, es calcula que la ciutat era molt més extensa i podria arribar fins a la capella Antiga que hi ha a Blanes. El control arqueològic que es fa en les noves construccions permeten dibuixar un mapa de l'antiga ciutat. En una actuació a la capella Antiga, s'hi van trobar restes de teules romanes i això fa predir que la ciutat podria arribar fins aquell punt.

L'arxiver municipal de Blanes, Toni Reyes, ha detallat que hi ha múltiples referències bibliogràfiques sobre la ciutat romana en diverses etapes històriques, des de l'etapa clàssica fins els segles XVII o XIX. A més, l'antiga escola de Sagrat Cor que hi havia propera a la zona tenia "un petit museu" amb alguns dels fragments de ceràmica que s'havien trobat a la zona mentre feien el jardí a sobre del jaciment. "Com que eren persones cultes, les van guardar i les van mostrar", ha afegit l'arxiver municipal

Compromís municipal

De cara a les futures excavacions, l'alcalde de Blanes s'ha compromès a posar-hi tots els recursos que hi hagi a l'abast del municipi per tirar-les endavant. Ara, però, el batlle demana la complicitat d'altres administracions per finançar les properes campanyes. Tot i així, si no obtenen el seu suport, Àngel Canosa ha avisat que al consistori "no li tremolarà el pols" per seguir endavant. Canosa ha avançat que volen "museïtzar" l'espai perquè consideren que té un interès molt elevat per entendre "el passat de la nostra vila".

Aquest interès s'ha traduït en un èxit en la crida de voluntaris per fer les excavacions. L'Ajuntament de Blanes havia demanat als veïns del municipi que volguessin participar de forma desinteressada en aquesta campanya que s'apuntessin a través d'un formulari virtual i van tancar les inscripcions abans del previst per l'allau de sol·licituds. En la campanya hi treballen una cinquantena de voluntaris que es reparteixen entre l'excavació en el jaciment i les feines de neteja i documentació als laboratoris.

Vota el número 1

Pel 16 de desembre

COL·LABORADORS