Durant el 2022 s'han adreçat al Síndic de Greuges un total de 18.068 persones i s'han iniciat 23.527 actuacions, entre queixes, consultes i actuacions d'ofici.
La síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, ha lliurat aquest dimecres a la vicepresidenta primera amb funcions de presidenta del Parlament, Alba Vergés, l’informe, que recull en bona part l'activitat de la institució sota el mandat del síndic anterior, Rafael Ribó.
Giménez-Salinas ha assegurat que el 45% de les queixes tenen a veure amb polítiques socials i aquest és un fet impactant i vol dir que és la situació que més preocupa. "Estem parlant del gruix", ha dit.
En aquest sentit, ha alertat que "l'empobriment de les famílies comença a ser una realitat força important". En l'àmbit de l'habitatge, ha reclamat, cal una actitud preventiva ja que quan s'arriba, per exemple, al desnonament, és difícil donar-hi resposta.
El nombre de queixes rebudes ha tornat a xifres anteriors a la pandèmia, al voltant de les 10.000 anuals, però la xifra de consultes continua creixent força, seguint la tendència dels darrers anys (9.987, el 2018 i 13.381, el 2022). D’això es desprèn que moltes persones s’adrecen a la institució no només per presentar una queixa contra el funcionament de les administracions, sinó que també busquen informació, assessorament i orientació sobre què han de fer davant d'un problema. L’anàlisi del perfil d’aquests usuaris indica que són – majoritàriament - persones amb un patró d’exclusió social.
Les desigualtats de gènere també es perceben en les queixes, i és un fet que les dones han presentat més queixes en àrees relacionades amb les tasques de cura (com educació o infància). Dels més de 14.000 expedients tancats enguany, aproximadament en la meitat s’hi ha detectat alguna actuació irregular o millorable de l’administració. En aquests casos, la institució fa recomanacions o suggeriments, que en el 80% de les més de 4.500 resolucions s’han acceptat totalment, i en el 19,4% s’han acceptat de manera parcial.
Pel que fa a les diverses àrees d'actuació, un any més l’àmbit social torna a ser el protagonista. En aquest, s’hi inclouen les queixes de salut, i, a banda dels problemes endèmics com ara les llistes d’espera, s’ha volgut posar l’accent en qüestions més procedimentals, com ara la necessitat d'informar els pacients dels canvis de personal sanitari o la necessitat que els serveis sanitaris actuïn amb màxima diligència i prestin una atenció personalitzada a les persones més fràgils o amb necessitat d’un tracte especial.
En l’àmbit de serveis socials, que representa el 10% de les actuacions, es confirma la necessitat de modificar alguns aspectes de la renda garantida de ciutadania perquè arribi a més persones en situacions de pobresa, més enllà dels casos que ja es tenen en compte actualment. L’informe també alerta de l’endarreriment de més cinc anys del codi d’accessibilitat, que ha de servir per eliminar les dificultats actuals de moltes persones que es desplacen en cadira de rodes.
En l’àmbit d’infància, l’informe insisteix que els darrers anys hi ha hagut un augment de la vulnerabilitat social i analitza l'impacte que això ha tingut en el malestar emocional i les oportunitats socials i educatives d’infants i adolescents.
Aquesta anàlisi evidencia que les polítiques públiques actuals no donen resposta suficient a les necessitats d’infants i adolescents en situació de vulnerabilitat: el 38,6% dels infants en situació de pobresa severa no són beneficiaris ni de l’ingrés mínim vital ni de la renda garantida de ciutadania. També es destaca la necessitat d’apostar per l’acolliment familiar per davant de l’acolliment residencial.
Pel que fa a habitatge, s’han incrementat els casos d’emergència residencial, accés a l’habitatge i demora en la tramitació de lloguers. En aquest context, assenyala la síndica, es fa imprescindible que les administracions treballin preventivament per evitar la pèrdua de l’habitatge i redueixin el termini per al pagament dels lloguers.
En l’àrea de consum, l’informe posa de manifest mancances relacionades amb la pobresa. D'una banda, la tramitació del bo social segueix sent molt complexa, i se'n continua deixant fora persones que hi tindrien dret, per exemple perquè no coneixen la tarifa d’electricitat que se’ls aplica.
Pel que fa a la pobresa energètica, es recorda que les empreses tenen l’obligació de garantir els subministraments als consumidors vulnerables. Segons ha explicat la institució, s'està iniciant una actuació des del Síndic de Greuges per fer seguiment del conveni entre Endesa i la Generalitat per veure fins a quin punt s'està aplicant "correctament".
En l’àmbit de la justícia, arran del projecte de llei orgànica que posa en qüestió la figura del jutjat de pau, la institució vol subratllar-ne la rellevància com a articulador d’una justícia pròxima i restaurativa. I, finalment, en l’àrea d’administració pública, destaca que la cita prèvia no pot ser un requisit imprescindible perquè les administracions atenguin les persones, tot i els evidents efectes positius que té des d'un punt de vista organitzatiu.
En aquest sentit, l'adjunt a la síndica, Jaume Saura, ha recordat que hi ha molt consens entre els usuaris que hi ha un "abús" del requisit de cita prèvia en diferents nivells de l'administració. "D'entrada és una bona eina però s'ha convertit més en un deret del treballador públic que en un servei a l'administrat", ha lamentat. Per això, ha assegurat que cal "canviar la lògica".
D’altra banda, pel que fa a les ofertes d'ocupació pública, es demana a les administracions que fixin mesures de discriminació positiva per aconseguir que la reserva legal del 7% per a les persones amb discapacitat s’ampliï al personal temporal.
En general, les persones que han presentat una queixa a la síndica estan satisfetes i puntuen el servei amb una nota mitjana de 6,8, una mica superior a la de l’any anterior. En aquest sentit, Giménez entén que la institució no ha de ser “una gestora de queixes” sinó que ha de tenir una vocació transformadora de la societat.
L'objectiu, doncs, és que les queixes i les actuacions d’ofici, mes enllà del seu valor individual, “tinguin repercussió en la col·lectivitat i serveixin per canviar normatives i protocols de les administracions”. Per a la síndica, també resulta imprescindible arribar als col·lectius més vulnerables de la societat i, en particular, a persones en risc d’exclusió social, infants, gent gran i migrants.
